BaBloc

Un altre exemple de com utilitzar la realitat augmentada. Billar per novells:

Noves notícies corroboren un altre article que havia fet en aquest bloc.

Resulta que Youtube (per qui no ho sàpiga encara, és de Google), amb el seu afany per a dominar tot vídeo de la xarxa (i ja de pas, tot el món), ha implementat no fa gaire per a tots els usuaris la possibilitat de subtitular qualsevol vídeo pujat automàticament. Això és una gran notícia per la gent que estem interessats en aprendre idiomes indirectament mentre es navega, almenys aprendre a entendre'ls. I ja no parlo de les persones amb problemes auditius.

El sistema només funciona de moment amb vídeos sense gaire soroll de fons i en anglès, encara que és de preveure que l'aniran millorant cada dia i per a més idiomes (esperem que incloguin el català). També es simplifica molt la tasca de subtitulació, ja que et permet retocar el text creat automàticament de manera molt fàcil. Així mateix mitjançant el "translate" hi ha l'opció de traduir subtítols al vol. D'aquí ve el títol de l'article, ja que queda poc per a que surti algun traductor instantani de veu emprant aquestes eines. El temps dirà.

Algú que parli l'anglès bé ho prova?

Si algú estava preocupat per la privacitat de les seves dades a les xarxes socials, que es miri el següent vídeo.

Posem per cas que estàs prenent un cafè al Bar de la cantonada de casa, entre pàgina i pàgina del diari observes la gent que està ocupant les altres taules, i et fixes en que a la taula del davant hi tens el que molts/moltes anomenaríem un "bé de Déu", una persona atractiva, vaja. Si ets dels que, com jo, no gosaries ni tan sols creuar-li una mirada semi-interessant, aquesta aplicació t'ajudarà. Tan sols cal apuntar la càmara del teu mòbil cap a l'ésser diví esmentat i creuar els dits esperant que tal persona no hagi desactivat les seves dades personals del seu compte (cosa que per altra banda està demostrat al Facebook que poca gent fa) per tal de conèixer dades importants com: Compte de Facebook, fotos, número de mòbil, adreça, estat civil, talla de sostenidors...

M'imagino ja una super-capturadora de cares ACME a alguns establiments detectant qui va entrant a cada moment. La publicitat personalitzada de Minority report més a la vora...

Vist a Alt1040 again.

Amb el títol ho dic tot. Imagineu-vos milers de mini-helicòpters amb un super-LED enganxat cadascun i sincronitzats al mil·límetre, creant formes i/o pantalles pel cel.

No apte pels dies de vent!

Si abans era el 3D, crec que ara la meva nova fixació són els aparells voladors
Vist a Alt1040.

Quedeu-vos amb la velocitat que puja cap al cel, quasi no es veu! La veritat que amb aquest i aquell que van presentar per l'iphone sembla que aviat en veurem pels carrers de tot arreu, o més aviat pels cels. Amb les funcions de GPS, pot ser un molt bon mitjà per fer enviament de paquets a alta velocitat, per no parlar de les funcions militars que pot fer. El que està clar és que ja el tinc afegit a la meva llista per reis

Si crèiem que el món virtual era cosa només de Google, anàvem ben errats. En una de les conferències tècniques anomenades TED, un responsable de Bing Maps ens ensenya les últimes novetats que incorporarà aquest sistema de mapes. La més impressionant sens dubte és la de poder situar vídeo dins del mapa, i no parlo d'un vídeo pre-gravat com aquell famós d'Haití en 360º, sinó un vídeo en streaming en directe!

Comproveu-ho cap al final del vídeo següent:

No és que es faci la versió d'aquesta gran sèrie de la nostra infància amb actors de carn i ossos, no...

Home la veritat és que veure en Brad Pitt vestit de color vermell amb una butxaca de cangur al darrere plena de bombolles tindria la seva gràcia

És només que he trobat aquest vídeo, on un glòbul blanc real va a la recerca i captura d'un bacteri. No havia vist mai el nostre sistema immunològic en acció, per la qual cosa ho he trobat molt sorprenent! Fins i tot es pot apreciar l'estat de satisfacció del glòbul quan es "menja" el bacteri. Un estat de repòs volent dir: "Feina feta!"

Via Microsiervos.

I si la NASA s'hi posa, val més prendre's-ho seriosament.

És un concepte encara, com ho demostren les dades que es donen:

135 kg. + 45 de bateria.
240 km/h a velocitat de creuer i fins a 480 km/h de màxim.
80 km d'autonomia (De Girona a Barcelona per exemple), amb expectatives a 240-320km (Girona-Saragossa, Girona-Mallorca...).
10 vegades més silenciós que un helicópter, o el que és el mateix, el volum d'una conversa normal (quan és a 150m).

Com sempre es parla d'usos militars en principi.

Article original. Via Fayerwayer.

Un institut coreà està desenvolupant robots per fer les tasques casolanes de cada dia, com per exemple escalfar l'esmorzar al microones, fer torrades, i portar't-ho directament a taula:

A aquesta velocitat quan ho tens a taula ja deu ser tot fred, però per alguna cosa es comença!

Bonus: Per un moment se m'ha passat pel cap una barreja de robot majordoma amb aquesta:

Definitivament li faltaria velocitat

Cada vegada estem més immersos a Internet, i més amb l'aparició dels smart-phones del pal Iphone i demés intents d'igualar-lo. Deixant de banda el fet preocupant que comporta això (Jo he experimentat sentir-me aïllat en una taula de 4 on 3 persones tenien un Iphone), cada vegada és més corrent llegir notícies a la xarxa, poder comentar-les en línia, o enllaçar-les a xarxes socials (Facebook) per tal de donar-les a conèixer i poder copsar així l'opinió de les teves amistats virtuals, donant pas moltes vegades a autèntics debats.

Ha arribat a tal punt, o més ben dit, "He arribat a tal punt", que a vegades trobo a faltar l'opció de comentar als articles dels diaris mentre estic prenent un cafè al Bar. No em negareu que seria prou divertit i fins i tot molt útil poder contrastar opinions entre els lectors "físics" del diari.

Barrinant-hi m'ha vingut en ment un experiment que va fer la revista Esquire a EEUU:

El quadrat que està sota en Robert Downey Jr. és un codi visual, no sé si és exactament un codi QR però si no és quelcom semblant. De codis QR ja n'havia parlat aquí al bloc (A veure si algú més troba la solució i ho posa als comentaris hehe):

Són codis que es desxifren fent-hi una foto i desxifrant-los amb el programa adient. L'iphone, telèfons amb Android i fins i tot mòbils amb Java tenen aplicacions que ho automatitzen.

Amb això el que s'aconsegueix és una simbiosis entre el mitjà escrit i el virtual, podent fins i tot mitjançant la realitat augmentada afegir components virtuals al text, tal com es veu al vídeo.

La idea seria utilitzar aquest codi (imprès a cada article del diari) per enllaçar l'article amb els comentaris a internet. Una idea prou potent, no creieu? És més, crec que no tardarem a veure-ho per tot arreu. Temps al temps.